Jornada 15-16

QUE BONIC ÉS JUGAR A BITLLES RIENT-NOS

primera partida

Tot comença quan estàvem preparant les bitlles per a escalfar i ens donem conte que en faltava una, d’inici no enteníem res, fins que ens ha passat pel cap que aquesta la tenia l’Esther, la jugadora que avui no estava convocada per a la selecció Perestroika.

Què podíem fer? Preguntar a tots els equips si tenien dos jocs, però la negativa una darrera l’altre ens començava a preocupar. Així que l’única opció possible era trucar a l’Esther perquè fes un esprint. Eren les 10:05 minuts, en quedaven 25 per a l’inici.

Tots impacients i preocupats, pensant que el més dolent que ens podia passar era perdre alguna tirada. Però eren les 10:32 i l’Esther tocava el clàxon per dir-nos que ja la teníem. Així que iniciàvem la partida amb els nervis a flor de pell.

Jornada 15 – 16

Mentre avançava ens trobàvem que anàvem igualats, el Guinardó no tenia el seu dia i nosaltres de tot lo malament que ho sabem fer, ho fèiem amb molta dignitat. Així que ens topàvem amb una última tirada on perdien de vint-i-pocs punts. Res impossible, però si difícil tenint en compte, que no som els únics que puntuem.

Així que amb un fabulós 30 del David, l’Anna es trobava amb tota la pressió possible. Tira i un 10, el company del Guinardó un 4, tira a segona i un 10 tira el company i un 6. Pel cap ens passava tot, res impossible. L’Anna sense saber de quant perdíem o guanyàvem.

Comença l’última tirada i el company del Guinardó fa la seva feina fent un 10 i deixant sense opcions a la Perestroika, acabem amb un 4. I tot fent el sumatori veiem que hi ha una minsa diferència de 5 punts.

Llàstima!!!

segona partida

La segona partida contra el Llefià A, els companys del barri de Badalona.

Comencem tirant molt malament i veient com es distanciaven tirada a tirada. El nostre objectiu però, era intentar-ho fer el menys malament, possible.

La segona tirada millorem en alguns aspectes, però veiem que no té cap futur competitiu aquesta partida. Sabent però que el que més destaca a l’equip és la xerinola i els riures que arribem a viure. I que bonic és jugar a bitlles rient-nos de nosaltres mateixos i molestant a la resta!

Evidentment cap futur, però si hem acabat amb una abraçada i petons per part de les dues bandes!!! Sense oblidar el nostre lema de vida:

Fins a la Victòria Sempre


Anna Cirera
Crònica

Paqui Ligero
Fotografia


OPINIÓ
OPINABLE

ENS DEIXEM LES BITLLES

Malamente!!!!!

Però al final un somriure sempre va bé

Ull de falcó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.