FINS LA VICTÒRIA SEMPRE

 Tot va començar, com i quan comencen les bones coses a la juventud.

Un grup d’amics d’aquí i d’allà, entre 16 i 24 anys que ens mejavem el mon (qui no ho faci aquesta edat que plegui) i entre “revolucions” estudiantils i conteses electorals, sempre teniem temps de jugar a bàsquet, uns millor i d’altres…… (deixem que la memòria faci la seva feina i recordi els bons moments).

Després de que uns quants van jugar un torneig a l’EMI (per nosaltres sempre serà l’EMI) aquests van anar a buscar als altres per jugar la primera lliga de bàsquet que organitzaren els de la Penya amics del bàsquet.

Calia posar-nos un nom i llavors estava en Gorbachev en plena efervescència i la seva Perestroika i el seu Glasnost. No ser de qui va ser la idea, però La Perestroika va quallar. ràpid.

Ara ens calia equipament. En Juan Carlos (més gran que la resta i amb bons contactes) va aconseguir que els de Vallèsport ens patrocinessin les samarretes (vermelles) i pantalons (blancs).

Ja estavem a punt. Ara a jugar. Fins la victòria sempre

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s